L’escola amb les seves taules de multiplicar i jocs de guanyar,
la familia amb el voler una persona de profit,
les amistats, en tenir-te sens falta i sense equivoc
la parella, expectant de matenir l’ideal idealitzat
els fills, per un constant repte del model adecuat.
amb tot plegat ens empresonem a ser persones d’afrontar demandes, d’aconseguir noves fites i portar triomfs, en definitiva, ser més exitosos.
Quan el que haguem de fer serà: aconseguir ser «més persones»??
més sinceres amb el que som, més humanes, acceptan que la gent es imperfecte i nosaltres també, sent independents i lliberats dels qui pretenen modelar-nos segons conveniencies.
Connectar més amb les veritats que portem dins:
si tens por tens por i si no arribes no arribes… sentir la culpa per no ser com tu voldries o com jo m’esparava, haver-te fallat o dolgut per anar a la meva encara que potser només no anava a la teva, odiant pel que no se’m va donar o amb ferocitat per mantenir-me al poder.
la disfressa de superman que no sap volar topa amb la de sireneta enfadada amb son pare, la resposta social «estic bé» o el «cadasqu mira per ell i Déu per tots» ens separa de lo diví, de la cuspira de felicitat que brolla minsa des del nostre interior, no hi ha Déu però segueix havent dogma i inconciencia humana.
Respirar-se en el que un es
i canviar el que Un vertaderament vol canviar.
un repte, saber-se com un és i encara més acceptar-se sense perjudici d’altri….
la societat i les relacions ho delaten:
Costa de Fer-ho i encara més de Ser-ho.
Ferran Cardona, coach i psicoterapeuta
www.nuevaweb.viajeiniciatico.com/
