BLOG

Poema Alternatiu

El ioga i la meditació lentament les coses rares varen introduir,

I les alternatives començaren a surgir.

La medicina xinesa i els bio-herbolaris anaren permetent

homeopaties, massatges a cent i tècniques d’orient;

al seu torn, es disgregaren els metges, emocions i pensaments,

fomentan flors, algues, substancies velles i recents.

 

Els guies, àngels i clarividents,

i la gestió d’energies punyents,

sigui amb pedres o traumes pendents

enfortiren l’obertura de ments

i tancaren d’altres pensaments.

 

Gestalts, pnls, kinèsics i geocaptacions

entrarem en quàntiques dimensions.

 

Gotes d’aigua, piràmides i pendulacions,

cartes, coachings i motivacions,

viatges iniciàtics i transformacions,

tallers de riure i constel.lacions,

abundància tahitiana, bols i cançons

es convertiren en noves aficions

i sobretot, en compradors de fascinacions.

 

De l’època hipi a les noves telecomunicacions, només ens ha faltat,

crear harmonia i pau al món, no de paraula sinó de veritat.

Veig cada dia un planeta més egoista…

em caldrà revisar quina terapia utilitzar.

————————————

Pots compartir aquest poema alternatiu, sempre referint al seu Autor :

Ferran Cardona i Alfaras, coach orientador psicoemocional de www.viajeiniciatico.com

Las cinco libertades:

La libertad de ver y oír lo que hay,
en lugar de esperar lo que debería ser, lo que era, o lo que será.
La libertad de decir lo que siento y pienso,
en lugar de decir lo que pienso que debería decir.
La libertad de sentir lo que siento,
en lugar de sentir lo que creo que debería sentir.
La libertad de pedir lo que quiero,
en lugar de esperar el consentimiento ajeno.
La libertad de correr mis propios riesgos
en lugar de conformarme con la seguridad.

Virginia Satir

Renèixer

Navegant per les xarxes socials m’he trobat amb aquest preciós escrit de la pàgina de fb de ” Siempre Mj”. Text que em fa i.lusió compartir amb tot@s vosaltres.

Aquest text l’he relacionat molt amb el treball que fem en el nostre viatge iniciàtic a Bulgaria, el lema del qual és “El sentit de la vida”.


Neixeria una i mil vegades

Les vides que podem arribar a viure són motiu de reflexió. N’hi ha que creuen en la reencarnació i els que no. No obstant això, no crec que sigui necessari morir per viure aquest procés.

Alguna vegada heu tingut la sensació d’haver viscut diverses vides? No em refereixo a fets esotèrics, em refereixo a entrades i sortides de cicles dins del teu mateix període, amb el teu mateix cos.

Els anys van passant.

Hi ha persones amb una inquietud interior que els aclapara, moltes vegades es confon amb l’ansietat, per viure en una vida estàtica, autoconsolant-se amb desitjos futurs d’engrunes, pel que canvis es refereix, com un viatge concret i esporàdic.

Hi ha persones que, dins del seu dia a dia, converteixen la vida en una aventura. Un trajecte diari, es transforma en una nova troballa, fent que la quotidianitat en la seva realitat, siguin sorpreses impossibles d’imaginar.

Sabeu el més curiós de tot això ?, sabeu el que diferencia cada un d’ells? Únicament una decisió: viure la vida.

“Viure la vida” no és el concepte que s’associa amb el llibertinatge. VIURE LA VIDA, és conèixer, i reconèixer-te, a cada un dels aspectes.

La vida no és lineal, no és estàtica per més que molts s’esforcin.

Si deixes de lluitar en contra seva, o contra tu, i comences a mirar, comprendràs que, independentment del que estiguis experimentant a l’exterior, la bellesa de vida que incorporas de manera innata en el teu interior, omplirà d’amor i alegria cada instant on abans potser no veies ni amor, potser només veies dolor.

Decideix viure cada situació i descobriràs que més d’una vida estàs polint en aquest gran ésser que habita en l’interior d’aquesta carcassa.

Decideix ser la mirada en la teva pròpia vida, decideix néixer una i mil vegades cada dia, o continua sent la mirada inerta de qui s’amaga després de mil i una excuses plenes de raons excloents.
Siempre Mj

 

Ets espiritual?

Si creus que és més “espiritual” anar en bicicleta o utilitzar el transport públic, està molt bé, però si et descobreixes jutjant a tots els que condueixen un automòbil, llavors estàs en un parany de l’ego.

Si creus que és més “espiritual” deixar de veure la televisió pel mal que aquesta fa, però et descobreixes jutjant a tots aquells que la veuen, estàs en un parany de l’ego.

Si creus que és més “espiritual” evitar les xafarderies o els mitjans de comunicació, però jutges a aquells que encara consumeixen aquestes coses, estàs en un parany de l’ego.

Si creus que és més “espiritual” escoltar música clàssica o mantres, però et descobreixes criticant i jutjant als que escolten música de qualsevol altre tipus, estàs en un parany de l’ego.

Si creus que és més “espiritual” fer ioga, convertir-te en vegà, comprar només aliments orgànics, fer servir vidres, practicar reiki, meditar, portar roba hippie, visitar temples i llegir llibres sobre la il·luminació espiritual, està molt bé, però si enjuicias a qui no segueix el mateix camí, llavors estàs en un parany de l’ego.

Estigues atent als teus sentiments de superioritat; són el major indicatiu que et trobes en un parany de l’ego.

A l’ego li encanta ficar-se per la porta del darrere. A cada oportunitat, entrarà i prendrà qualsevol idea noble, com començar a meditar o aprendre l’art del ioga, i la torçarà per servir als seus propis interessos: Fer-te sentir superior als altres.

Superioritat, judici i sentència. Aquestes són les trampes de l’ego.

* Cadascú té el seu propi camí. Troba el teu camí i deixa anar. Cadascú està vivint la seva pròpia recerca.

(Text extret de xarxa social)

Conferència sobre:  Persones amb Alta Sensibilitat

Vaig realitzant conferències arreu, sobre aquest tema

Aquesta conferencia pretén, d’una forma totalment participativa i d’autodescobriment, donar a conèixer i entendre persones que la seva percepció sensorial – la dels 5 sentits i més enllà, la seva capacitat empàtica i emocional – és molt més Alta (o “fina”) que la de la gran majoria.

Si estàs dins d’aquest grup de persones, en trobaràs molta més informació i podràs acceptar millor el que et passa. I si no creus està en aquest grup segur que et sorprendrà quan reconèixis algú aprop teu que ho és i aprendràs a detectar-les i poder-t’hi relacionar millor.

Hi ha qui li molesten molts els sons, les olors, la llum… qui enseguida te fret, li causa dolor petits frecs o necessita reposar-se de la gent o els llocs més sovint.

No tots som iguals, de caràcter, d’opinió, de estatura…. per què des de sempre hem suposat que tothom som iguals en sentir a través dels sentits?

Imparteix:
Ferran Cardona Alfaras
Coach, terapeuta i expert en Eneagrama i especialiste en Persones amb Alta Sensibilitat.

www.viajeiniciatico.com  –  Entrada gratuïta

LA BELLEZA DE LA CULPA

LA BELLEZA DE LA CULPA

Cuando dices que NO,
Cuando estableces tus límites,
Tal vez te sientas culpable.

Genial, ¡siente la culpa!
Y di NO de todos modos,
Establece tus límites de todos modos,
Dí tu más profunda verdad de todas formas.

Sentirse culpable no es malo,
Cuando infundes esta experiencia con curiosa consciencia,
Abraza “al que se siente culpable” en tus brazos,
Proporciónale espacio,
Respira en la incomodidad,
Deja que se sienta “mal” por un rato.

Y de todas formas di tu verdad,
De todas formas di NO,
Establece tus límites de todos modos.

A veces dices que SI para evitar el dolor de la culpa, ¿no es así?
Ignoras tus propios límites para evitar el dolor,
Pero el dolor es sostenible,
Puedes sobrevivir a él.
La culpa a veces surgirá como una ola,
Y se aquietará, para volver a surgir tal vez,
Y finalmente pasará.

Pero te mantendrás fiel a ti mismo/a,
En tu camino,
En tu integridad.

La culpa como una dulce compañía,
La culpa como un frágil niño que necesita tu amor,
La culpa como una aliada en el camino.

Ya no te dejas controlar por la culpa,
Cuando estás dispuesto/a a sentirla.

– Jeff Foster

Un dia per ser feliç

Avui es un gran dia per ser feliç.

 

Tinc bon jaç i tinc menjar,

tinc afecte i intimitat per sentir-me estimat,

tinc oide pels ocells sentir,

tinc la pell fina per en l’aigua i al sol gaudir,

tinc per abrigar quan fret fa i tinc quan cansat, on reposar,

tinc projecte de vida i tinc benestar.

 

“L’univers em dóna tot el que necessito, que no sempre és tot el que desitjo, però sí el que em convé.”

Abraçades!

Què és l’Ego?

El ego, ese extraño ser que parece habitar en nosotros, es el nombre que le damos a un complejo automatismo que usamos para transitar por la vida, sea en acción, pensamiento o emoción. A menudo hablar de él, da irritación, escalofríos o ganas de pasar de él o de que ¡él pase de ti!  Pues bien, eso también es Ego.

Creado internamente durante la infancia para cobijarnos y adaptarnos al entorno a través de una diferente formula de reacción, cada cual la suya, que nos proporcionó con mejor o peor éxito conseguir lo que uno quería (fuera en tomarlo o en evitarlo).

No deja de ser una tendencia habitual de respuesta: actuar, ser, amar… frente a estímulos, bien de otras personas, bien de cualquier acción requerida ante una situación.

Por ejemplo, cuando nos enfadamos, nos exigimos o exigimos al otro, queremos convencer, lloramos, gritamos, pegamos un portazo, amamos para ser amados, etc, muy posiblemente es el automatismo que aprendimos a usar para decir “¡quiero que me hagas caso!” y eso es el Ego.

Hoy más maduros procuramos no mostrar estos síntomas infantiles que a veces encerramos originando aún más tensión dentro de nosotros, sino que mostramos una versión más adulta, desde el argumento o directamente la fuerza (¿quien te dice que eso no es también el Ego?).  Tarde o temprano aparece ese mecanismo interno que nos acompaña para reclamar lo que queremos, y donde más fácilmente reaparece es con nuestra familia y nuestra pareja.

Por tanto es siempre nuestra respuesta la que determina el resultado, y ya sabes que, si quieres resultados diferentes es dentro de ti donde debes aplicar el cambio. Justo en ese complejo llamado Ego.

¿Cómo sería sin Ego? El trabajo consistirá en reconocer nuestras actitudes y no darles salida inconsciente sino desde el conocimiento de ellas, elegir como voy a mostrar mi reacción. Aprendiendo Tu, a saber como Ser sin Ego.

Te doy una pista: Mientras haya dolor, hay Ego (y si alguien piensa con esto que mejor bloquear todo, que recapacite si es adecuado, que mire si eso a la larga le causa sufrimiento o bienestar).

Con el eneagrama, aprenderemos a reconocer nuestro sistema involuntario: defensivo, adaptativo, rebelde, para poder tomar conciencia de todo cuanto generamos a nuestro alrededor y por supuesto a nosotros mismos.

Al reconocerlo, comprenderlo podremos decidir cuando usarlo o cuando cambiar nuestro estilo de respuesta, evitando ser arrastrados por el Ego, por ese mecanismo que hace años nos ayudó a superar tantas cosas en la vida y que quizás hoy ya decidamos gestionar mejor para vivir más libres, libres de esos mecanismos, libres del ego en la mayor medida posible, pues probablemente siempre permanece en contacto con nosotros mismos, más cerca o más lejos, ya que lo constituimos plenamente, así que ¿que mejor que conocerlo bien? Conocernos y conocer los artilugios adaptativos de los demás.

Con ello ganaremos en calidad de relación con el prójimo y sobretodo con uno mismo.